La imatge del cas clínic 1 correspon a un tennis leg.
El tennis leg és una ruptura de la unió miotendinosa distal del bessó intern que provoca una desincerció repecte el soli.
Va ser descrit per primer cop per Powell el 1883 i el mecanisme lesional típic és quan el muscle (en aquest cas el bessó intern) pateix un estirament excessiu amb el turmell en dorsiflexió i el genoll en extensió completa.
Habitualment es dóna en persones de mitjana edat, físicament actius però amb una condició física baixa.
El pacient nota com una "pedrada" a nivell de terç distal de bessó intern i el dolor es va fent progressivament major durant les primeres 24 h.
En l'exploració física es pot palpar el signe del "hachazo" i el pacient no pot mantenir la posició de puntetes amb la cama afectada. També s'observa una disminució de la força en la flexió plantar.
La proba diagnòstica que més informació ens aporta és la ecografia. El que s'observa és una disrupció de les fàscies del bessó intern i el soli (que habitualment són paralel-les) i, depenent del moment, es pot observa una col-lecció líquida (anecoica) que es correspondria amb l'hematoma format entre els plans musculars. Les ecografies de seguiment han de demostrar que aquesta col-lecció líquida va donant lloc a teixit de reparació.
El tractament és conservador a no ser que hi hagi associat un síndrome compartimental (llavors es fa fasiotomia) i el que s'acostuma a aplicar és el típic RICE. L'únic punt de controvèrsia és la utilització de compressió. Segons els diferents estudis consultats es prefereix la utilització de compressió perquè d'aquesta manera hi ha una disminució de l'hemorràgia.
La curació completa (sempre depenent de la mida de la ruptura) oscil-la entre les 4 i les 16 setmanes. 2 setmanes després de la lesió aguda ja es pot començar amb sèries d'estiraments passius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada